L’alcaldessa d’Alaquàs fa un ús enganyós del llenguatge en decrets i nòmines.

Compromís ha presentat una proposta d’acord a la Comissió Especial Temporal de l’Ajuntament d’Alaquàs perquè s’analitze i es modifique l’ús enganyós del llenguatge per tal d’afavorir la imatge de l’alcaldessa i de l’equip de govern i desacreditar a l’oposició.
L’Ajuntament d’Alaquàs aprovà en aquesta legislatura la creació d’una nova comissió (la Comissió de Control i Seguiment de la gestió municipal). L’alcaldessa digué que era innecessària i mesos més tard signà un Decret renunciant a les retribucions d’aquesta Comissió. En aquest Decret renunciava també a cobrar la Junta de Portaveus (adduint que mai abans s’havia cobrat) mentre convocava i cobrava la Junta de Govern dues vegades al mes (i no una com abans).
Segons el Decret la renúncia s’acompanyava de la donació a fins solidaris. Però per Compromís (i per la resta d’oposició excepte Ciudadanos) si es renúncia a uns diners deu ser el Plenari de l’Ajuntament qui dispose de la seua distribució. A partir d’ahí i durant any i mig eixos diners passen a formar part d’un “compte extrapressupostari” (concepte que no hem trobat en cap legislació vigent d’Hisendes Locals), i apareixen en les retribucions de l’alcaldessa fora del que cobra en brut o en net (com a retencions) i no les cotitza. No és l’únic concepte que no apareix en les nòmines dels regidors de l’equip de govern. L’altre concepte que no apareixia en les nòmines com a retribucions municipals era l’aportació al partit socialista que feia cada regidor i regidora. Totes les regidores i regidors paguem una part del que cobrem als partits que representem però no en totes les nostres “nòmines” apareixen com a “retenciones concejales fijas”. Aquest concepte amaga una aportació personal que no té res a vore amb l’Ajuntament com si fora una retenció obligatòria. Vaja, com si en una nòmina es descontara la hipoteca mensual del pis i no constara com a que es part del salari i a nosaltres ens apareguera tot en la nòmina i després de cobrar l’haguérem de pagar.
Però a l’alcaldessa i als socialistes d’Alaquàs els sembla bé renunciar i seguir decidint sobre el que s’ha renunciat, els sembla bé que l’Ajuntament pague per ells les cuotes dels seus partits per a que així parega que cobren menys i per si fora poc els diners de les donacions van a un compte corrent que no té titular però l’Ajuntament el gestiona i l’alcaldessa decideix… que es diu extrapressupostari i que sembla que encara no se sap on aniran els diners… però ja ho decidirà l’alcaldessa, que ara els cotitza però durant més d’un any no ho va fer…
Ens han dit que volem embrutar la imatge de l’alcaldessa, però el que volem és que les donacions de diners personals es facen dels de l’àmbit personal, que les “nòmines” siguen clares, que l’increment del número Juntes de Govern no siga una excusa per cobrar més ella i els regidors del seu partit (que moltes vegades duren només un quart d’hora) i que si necessita personal eventual per fer més tasca que utilitze el que l’oposició preveié en cas que calguera. I ja sabem que la transparència és un objectiu que requereix pràctica i que haver governatmolts anys no sempre és garantia de tindre pràctica en aplicar determinats principis com el de transparència, però, no es preocupe, que Compromís i la resta de partits (igual Ciudadanos, no) li anem donant pistes per millorar la transparència (i vaja,  el Síndic de Comptes ja els va donar un toc d’atenció).

Arxivat en: Ajuntament, Participació i Transparència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *