El 7 de setembre de 2016, Compromís demanava a l’Ajuntament informació sobre els pagaments que l’Ajuntament havia fet entre els mesos d’abril a setembre d’eixe any. Pocs dies després, l’Ajuntament responia «donant trasllat de la pregunta al Departament corresponent». Per desgràcia, ací es quedaren les coses, i Compromís hagué de posar-se en contacte amb el Consell de Transparència per informar de la situació. Recentment, el Consell de Transparència ha ESTIMAT la reclamació, és a dir, ha donat la raó a la formació política i obliga a l’Ajuntament a complir amb l’obligació de ser transparent.
Més concretament, la resolució afirma que l’Ajuntament «va reconèixer el dret del grup municipal a l’accés a la informació» (en cap moment es va negar explícitament), però també que «mai ha fet efectiu aquest dret». Un any i mig després, la documentació encara no ha arribat.
Segons la portaveu de Compromís, Consol Barberà, aquest fet il·lustra la manera d’actuar de l’Ajuntament d’Alaquàs, i se suma a molts altres exemples en que han obstaculitzat la transparència.
El passat 30 de gener, el regidor Bru Pons va demanar accés a un informe sobre la viabilitat de reobertura de la ràdio municipal. L’estudi s’hauria d’haver elaborat com a conseqüència d’una moció aprovada el gener de 2014. Davant la demanda d’accés a la informació, el govern va respondre que “… hem donat trasllat al departament implicat i en el moment tinguen la informació sol·licitada se’ls donarà complit compte”. No obstant, la informació no va arribar fins el present mes d’abril quan, davant la insistència del regidor, es va confirmar que l’informe mai no s’havia elaborat. Cosa que, per cert, constituïa l’incompliment d’una moció aprovada per unanimitat del Ple.
Però existeix un cas més explícit i ben recent que, per a Compromís, mostra la voluntat d’entorpir l’accés a la informació.
Des del 2018, l’Ajuntament ha començat a treballar de manera exclusivament electrònica la tramitació de molts documents. És un procés que està obligant tots els Ajuntament de l’estat espanyol a modernitzar-se i que de manera col·lateral fa molt més ràpida i accessible la informació. Doncs bé, eixos canvis varen fer possible l’accés virtual dels regidors i les regidores de l’oposició que, fins ara, es veien obligats a consultar els decrets solament en paper i sota la vigilància dels tècnics, sense possibilitat de fotocopiar ni digitalitzar la informació. Ara els arxius es poden consultar des de casa, però els expedients annexos als decrets no estan disponibles per a l’oposició, malgrat que estan «pujats a internet» i a la plana web existeix un botó per consultar-los. Parlant clar, el govern local no autoritza a que es visualitzen lliurement. Això sí, l’equip socialista ha repetit en múltiples ocasions que si tenim qualsevol dubte sobre un decret concret, es pot demanar la informació, que ells mateixos la donaran quan puguen i ho estimen.
Eixe és el tarannà de l’equip de govern d’Elvira Garcia.