Són moltes les reflexions que hem realitzat per votar finalment en contra de la proposta de pressupost que ha presentat el PSOE d’Alaquàs.
En primer lloc comprovem que la capacitat negociadora de l’equip de govern és nul·la. A les reunions de pressupost, el representant de l’equip de govern no venia amb propostes, simplement “escoltava” aquelles que proposàvem l’oposició i si els pareixia bé les afegia, sense seure a pactar sobre cadascuna d’elles. Amb tantes forces d’esquerres com formem part de l’Ajuntament, com pot ser que no puguen arribar a un acord? Senzill: no hi ha voluntat per part del PSOE de negociar. Continuen pensant que poden governar com abans, quan tenien les grans majories absolutes. Penseu que estem tan equivocades la resta de forces de l’oposició i només té raó el govern? Amb qui està pactant el PSOE? Amb Ciudadanos. Això significa fer polítiques progressistes? 
Construir un argument a base de mentires és mentir a la població, i no per més repetir una frase es converteix en realitat. Potser tampoc nosaltres tenim la veritat absoluta però, no vos fa pensar que alguna cosa passa quan totes les forces d’esquerres excepte el PSOE pensem igual?
Ja no parlem sols de política econòmica, parlem de la política en general. Un equip de govern no pot tancar-se a la resta, ha d’estar disposat a negociar.
En segon lloc les nostres demandes no han estat incloses. Al juny de 2017 presentàrem un decàleg amb les mesures mínimes que havia de contemplar el pressupost per tal que Compromís no votara en contra. Continuem esperant que l’equip de govern ens convide a una reunió per negociar cara a cara i debatre les nostres propostes. Per la nostra banda, ja hem expressat les nostres condicions, però també és cert que estem a la seua disposició per negociar-les. Pensem que no demanem coses molt estranyes. No demanem grans projectes milionaris, però sí la creació d’elements per reduir la despesa, o augmentar la participació ciutadana. Són tan estranyes aquestes propostes?
S’ha dit per activa i per passiva, que l’equip de govern no pot arribar a tot. Ens agradaria explicar a la població que les persones del PSOE no acceptaren fins a quatre persones que el Plenari aprovà que podien estar alliberades per a treballar per a l’equip de govern. La vertadera raó és què el salari que va aprovar el Ple (tres vegades el salari mínim interprofessional), segons la seua opinió, és molt baixet i cap persona del PSOE està disposada a acceptar aquestes condicions. La nostra proposta reduïa els salaris respecte d’altres legislatures, però plantejava alhora uns salaris dignes i augmentava la participació. Ser membre d’una Corporació comporta implícitament un servei públic, i per tant, no un acte lucratiu. Evidentment una persona que dedica el seu temps a treballar pel poble, té el dret de percebre una remuneració. Per a nosaltres, la proposta que realitzàrem era justa i més encara amb la situació econòmica de l’Ajuntament.
També diu el PSOE que va proposar a altres forces de la Corporació formar govern conjuntament. Sentim recordar a l’equip de govern que a Compromís no se’ns va convocar per negociar res.
Durant aquesta legislatura es podien haver aprovat fins a tres pressuposts en total. El primer que es va negociar va ser el de 2016, i no s’arribà a un consens i per tant no es va aprovar. L’any 2017 l’equip de govern no va presentar cap proposta de pressupost al Ple, per tant no es va votar. I enguany ha estat una altra oportunitat d’aprovar un pressupost. En els últims deu anys, els pressuposts s’han prorrogat moltes voltes (8 de 10), fins i tot quan el PSOE tenia majoria absoluta, i aquest fet no es valorava de manera negativa per l’anterior equip de govern. Però ara és diferent. Ara que l’oposició pot tombar un pressupost, canvien de criteri i valoren com una catàstrofe absoluta tindre un pressupost prorrogat. Evidentment a Compromís també ens agradaria tindre un pressupost aprovat fruit de la negociació i que proposara polítiques reals per tal de reduir el gran deute que tenim i alhora treballar per la gent del nostre poble.
Volem acabar dient que un pressupost no sols són números, és també una forma de treballar i pensem que l’equip de govern no està disposat a fer un treball creïble. Per exemple, quina presa hi havia per fer un Plenari extraordinari al març per aprovar un pressupost quan totes les forces de l’oposició 
li estavem dient que volíem seguir treballant? Pensem que hi ha dues raons. La primera és que el tècnic municipal que porta la Intervenció es jubila abans de falles, i volien que tancara ell el pressupost. La segona és que al PSOE realment no li importava que es votara en contra, així ja tenen una altra arma per llançar a l’oposició i poden continuar presentant-se com a víctimes davant del poble.
Totes eixes raons ens porten a una actuació reflexionada de responsabilitat política: no avalar amb el nostre vot un pressupost que no aborda de forma seriosa la necessitat de reduir la despesa i incrementar els ingressos, que no incorpora les nostres aportacions per millorar la situació econòmica i de participació i que encara no ha cobert compromisos que el Plenari aprovà en anys anteriors.