La formació valencianista presenta dues esmenes als Pressupostos autonòmics de 2026 per a incloure l’històric immoble en la planificació de Patrimoni Cultural i firmar un conveni que permeta convertir-lo en un centre cultural i de divulgació històrica
El grup parlamentari de Compromís ha portat a les Corts Valencianes el futur de la Puríssima d’Alaquàs després que l’Ajuntament de l’Horta anunciara la compra de l’emblemàtic immoble a la Companyia de Jesús per 3,6 milions d’euros, a través d’una operació urbanística, tal com va informar Levante-EMV. La formació ha registrat dues esmenes al projecte de Pressupostos de la Generalitat per a 2026 amb les quals pretén implicar el Govern valencià en la seua rehabilitació i posada en valor.
Les propostes, presentades pel síndic de Compromís, Joan Baldoví, busquen incorporar la recuperació de la Puríssima tant a les actuacions de la Direcció General de Patrimoni Cultural com als objectius del programa autonòmic de Patrimoni Artístic, Museus i Arts Plàstiques.
Un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament
La primera esmena proposa que els pressupostos autonòmics incloguen expressament la posada en valor del convent de la Puríssima per a la seua utilització i divulgació cultural, una vegada siga adquirit pel consistori. Una operació que es preveu concloure el pròxim octubre de 2026.
La segona esmena reclama la firma d’un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament d’Alaquàs per a rehabilitar l’edifici i transformar-lo en un centre de referència cultural i de difusió històrica.
La història i importància de l’edifici
Cal recordar que el convent, que va ser construït entre 1904 i 1906, ha albergat grans capítols de la història espanyola i de la Comunitat Valenciana. Durant la guerra civil, el Govern de la II República va convertir l’edifici, entre el 7 de juliol de 1937 i el 3 de juliol de 1938, en una presó de dones, majoritàriament de l’alta societat del bàndol franquista. Un fet pel qual rep el nom de la presó de les «Dames d’Espanya». I durant el tardofranquisme, la casa d’exercicis espirituals (ja novament en mans de la Companyia de Jesús) va albergar reunions clandestines de forces d’esquerres pel fet que estava aïllada i era un lloc idoni per a mantindre la privacitat. De fet, en 1975 hi va ser detingut un grup d’activistes antifranquistes entre els quals estaven l’exministre Ernest Lluch i el professor i exconseller d’Hisenda, Vicent Soler. El grup va rebre el nom d’«Els Deu d’Alaquàs». En juny de 2025, cinquanta anys després, el consistori va commemorar estos fets.
Amb estes esmenes que es debatran en les Corts —este dilluns ha començat el debat en la comissió del parlament autonòmic—, Compromís pretén buscar la col·laboració de l’administració autonòmica i evitar que l’esforç municipal per a incorporar l’immoble al patrimoni públic quede limitat únicament a la seua adquisició.
La iniciativa parlamentària de Compromís obriria així una nova fase per a l’immoble una vegada siga públic. Després de l’anunci municipal de la seua adquisició als jesuïtes, el debat es centrarà en com finançar la seua rehabilitació, definir els seus futurs usos i garantir que l’edifici puga obrir-se a la ciutadania com un nou equipament públic. La rehabilitació serà un dels reptes principals a causa de les característiques i dimensions del conjunt, així com a la necessitat d’adaptar els seus espais a nous usos sense perdre els elements que li confereixen valor històric i arquitectònic. D’ací…
De propietat religiosa a nou espai públic
La futura compra de la Puríssima suposa una de les operacions patrimonials més rellevants plantejades a Alaquàs durant els últims anys. L’objectiu municipal és incorporar l’edifici al patrimoni públic i estudiar la seua utilització com a espai compartit per a activitats culturals, socials i de divulgació de la història local. Les esmenes presentades per Compromís, a les quals ha tingut accés Levante-EMV, busquen que la Generalitat participe en eixa transformació des de l’inici, tant mitjançant la planificació patrimonial com a través d’un conveni que facilite la recuperació material de l’immoble. D’igual manera, es buscarà la col·laboració del Govern d’Espanya.
La portaveu de Compromís per Alaquàs i regidora de Patrimoni, Marta Murciano, considera que l’edifici ofereix una oportunitat per a ampliar els equipaments públics del municipi. «La Puríssima és una oportunitat única per a ampliar el patrimoni públic del nostre poble i convertir un edifici emblemàtic en un espai obert a la ciutadania, dedicat a la cultura, la memòria i la difusió de la nostra història», ha afirmat Murciano.
Compromís demana el suport de la resta de grups
La formació confia que les dues esmenes siguen recolzades durant la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat. La seua aprovació permetria que el projecte apareguera expressament recollit dins de les prioritats autonòmiques en matèria de patrimoni cultural.
Murciano ha subratllat que la recuperació de l’immoble no s’ha de contemplar únicament com una actuació arquitectònica, sinó com una inversió amb capacitat per a dinamitzar l’activitat cultural i social d’Alaquàs. «La recuperació de la Puríssima no és només una inversió en patrimoni, sinó una aposta pel futur d’Alaquàs, per la cultura i per la dinamització del nostre municipi», ha assenyalat la portaveu municipal.
Compromís per Alaquàs valora que el seu grup parlamentari haja assumit esta reivindicació i l’haja incorporada al debat pressupostari autonòmic. La formació sosté que la implicació de la Generalitat permetria consolidar el projecte i compartir els costos i responsabilitats d’una actuació de gran envergadura.
El futur ús de la Puríssima
Encara que hui per hui s’haurà de definir el projecte definitiu, la proposta aposta per combinar la conservació patrimonial amb nous usos culturals. El futur centre podria albergar activitats, exposicions i projectes vinculats amb la memòria col·lectiva, la història del municipi i la difusió del seu patrimoni.
El procés requerirà estudis tècnics que determinen l’estat de l’edifici, les necessitats d’intervenció i la distribució més adequada de les seues dependències. També serà necessari concretar quins espais es conservaran, quins usos podran assumir i com s’integrarà l’immoble en la xarxa cultural d’Alaquàs. L’edifici compta amb més de 1.000 metres quadrats construïts en tres plantes i se situa sobre una parcel·la de més de 30.000 de metres quadrats.
Notícia publicada al Levanter-EMV